Avui és el dia que m'haig de trobar amb el Panda, i la idea de tornar a tenir un company de viatge m'engresca d'allò més...

Toma boira!!		 Després de dormir fatal (per variar), a les 8 del matí ja em trobo altre cop seguint la meva ruta. I com es nota que sóc a l'Osona collons, pq hi ha una boira!! Almenys no es gaire espessa i de moment encara veig on trepitjo.
De mica en mica m'apropo a la presa de Sau. Un cop allí la travesso i començo a pujar per l'altre banda, cap als cingles de Tavertet, els quals des de abaix tenen una pinta impressionant.
Encara és aviat i el sól no pica i de moment físicament em trobo força bé. De mica en mica el camí es fa més costerut, fins que al arribar al peu del massis el camí esdevé en unes escales naturals que s'enfilen muntanya amunt. La pujada és curta i forta. A tres quarts d'onze arribo a Tavertet (15 minuts abants del previst!).
Només em falta haber de pujar amb boira!

Sau Dam
Ui... que amunt...
Vale! ara només haig d'esperar a que aparegui el Panda.
I va passant el temps ... i el tiu que no apareix... Ostres... a veure si estarà en un altre lloc del poble... Agafo tots els trastos i marxo cap a la carrtera, on acaba el poble. Aquí no està... Bé: ja m'espero aqui...
Pero el tiu no apareixia i jo ja no savia que pensar. Cap a quarts d'una apareix finàlment en PANDA i al veuren's exclamem al mateix temps: 'ON DIMONIS ESTAVES?'
Hogol- Joooo? aqui esperant-te !!
Panda- I un colló: que aquí estava jo! i tu no hi eres guapo!
Hogol- Bé , jo estava a l'altre plaça... i ara he vingut cap aquí.
Panda- Ahhh . Donçs jo estava aquí i he anat a l'altre plaça per veure si estaves allà...
Un cop aclarit tot el misteri em miro la motxil.la del Panda. Quina monstre de motxil.la!! Si jo arribo a portar una igual no hauria arribat ni a la parada de metro!! ja ja ja.
Com que ja és una mica tard ens quedem a dinar a Tavertet i després comencem a caminar cap a Rupit (8 km). En aquest moment en Panda comença el seu recital de frases 'per animar' com:' un passeig', 'xino xano', 'sense presses', o el clàssic 'pa sucat amb oli'.
De mica en mica ens apropem a Rupit i just quan quasi ja em arribat ens perdem i comença a ploure a bots i barrals.
Reculem tot el camí equivocat i finàlment arribem a un torrent, que és per on segueix el camí. Osigui que baixem per allí a tota pastilla abants que s'ompli d'aigua. Resultat: arribem a Rupit fets una fila i tots els turistes partint-se el cul!
Bé. però millor això que trencar-se la cara en aquell torrent relliscós i ple d'aigua no??

Rupit City