 Un refugi nuclear??? |
Sortim ben aviat i sembla que el temps no es presenta massa amistós. Per acabar de rematar-ho, el camí està molt mal assenyalat i constantment hem d'estar mirant quin és el camí correcte. El final, evidentment ens equivoquem i seguim un camí incorrecte. Força estona més tard arribem a una casa de pagés on una dona ens diu que aquest no és el camí del GR, però que podem seguir una pista que ens portarà de tornada a ell sense haber de recular. |
 Explorant el terreny |
Efectivament, després de caminar una força estona més, acabem per trobar el GR! El problema és que no tenim cap punt de referència i no sabem si hem fet molta volta o no. El camí és força maco i ample i gràcies als nuvols no passem gens de calor. Aprop ja del migdia arribem a Falgars, que està aproximadament a la meitat del camí. Decidim seguir endevant una mica més. Quan veiem que el camí comença a baixar fort cap a la vall fem una parada a Sant Miquel de Falgars per dinar. Des de aquí hi ha una vista espectacular de tota la vall d'en Bas. |
 Ei, si els robem arribariem abants... |
Després d'haber jalat i reposat, comencem a baixar. Els núvols tornen a amenaçar-nos altre cop i sentim trons i veiem llamps! Yeah! Nova prova puntuable pel campionat del món! El cel es negrissim i la tempesta cada cop s'apropa més a nosaltres. I clar, no podia ser d'latre manera... just quan entrem al poble comença a diluviar. Corrents busquem un bar on poder-nos refugiar i un cop que ho fem para de ploure! Vale ya amb la conya no?? Només ha plogut 5 minuts! però ens ha enganxat de ple! |
 Algun dia tot això serà teu fill meu! |
Un cop instal.lats (en aquest cas en una casa de colonies, però aquesta com déu mana eh? sense nens 'especials') Sortim una estona al carrer, moment que el senyor PANDA_MES_XULO_QUE_NINGU es riu notablement del meu caminar indecís i insinua que estic tan fet pols que segur que no puc fer un sprint de 50 metres!
Davant d'aquesta insinuació, el senyor HOGOL_JO_SOC_MES_XULO_QUE_TU respón amb un repte formal, moment que aprofita en PAnda per sortir escopetejat, i clar en Hogol darrera seu enpaitant-lo. El resultat final ja us el podeu imaginar: en Hogol acaba de destrossar els seus pobres peus, mentre que Panda arriba primer a la meta amb tota comoditat, admirat això sí per l'esforç sobre-humà que acaba de presenciar per part del seu company de viatge :) |
|
|