La la la lara. Son les tres de la taaaardaaa i comença a caminar cap a Vilanova de Sau. Però de tranki eh? Sense pressa, aturant-se per olorar les floretes. Però ai! de vegades el destí dels homes es pot torçar pel desig d'algun déu aborrit.
Thor, el déu del tro estava allà dalt mort de fàstic pq no foten res de bo a la tele a l'estiu i tot de sobte veu al pobre Hogol caminat tot alegre i content. Aleshores comença a riure i riure, tant que fins en Hogol l'escolta. S'atura i mira al cel. Tot ell és cobert de núvols, se sent un tro i li cau una gota d'aigua just a la punta del nas!
|
 S. Llorençs dels Serdans A sobre, s'avacina la tormenta |