Heu sentit mai la dita aquella de 'Qui dia passa, any empeny' ? Pues aplícate el cuento macho!!
Comença el quart dia de camí. Després de dormir les coses sempre es veuen d'una altre manera i més després d'haber dinat i sopat bé i haber descansat. De manera que agafo la motxil.la i apa! cap a Aiguafreda!

No es veu, pero posa: 'Per fer realitat els teus somnis has de viure cada moment'		 Al principi començo amb un ritme molt suau i caminant com un ànec per por a trepitjar amb tota la planta del peu. De mica en mica però vaig entrant en calor i miracolosament tots els mals desapareixen. El camí tb ajuda perque és molt maco i em distreu força. Més endavant però arribo a una zona cremada i el paissatge canvia radicàlment. Em trobo molt bé i tot i que tinc una mica de mal als peus la veritat és que els esparadraps funcionen!. Durant el camí penso que si arribo a Banyoles hauré de comprar-li un regal a la noia de la farmàcia :)

Quin camí més guapo!
Així segur que no em perdo!

Arribant a S. Miquel
Aquí està!!
Des de la cara nord
Als volts de les 10 arribo a Sant Miquel del Fai i comença a pujar la vessant nord. Tota la muntanya és cremada i els marges del camí estan plens de plantes amb punxes. Les cames ho passen fatal.
A mida que puja el sól, la calor és més gran i no hi ha gens ni mica d'ombra. Molta estona més tard arribo a un lloc que no està cremat i allí faig un descans. Aleshores veig com devia ser abants tot allò i la veritat és que em posa trist.
Tronkitos a mi??
A partir d'aquí el camí és pista forestal i tampoc hi ha ombra. Al final arribo a un penyassegat on es veu Aiguafreda. Això em dona moral i comença a baixar que em porta fins al peu del massis. El camí és força perillós i per tres o quatre cops estic a punt de caure.
Estic extenuat i gairebé no tinc esma per camina. Cada 10 passes m'aturo... al final arribo a una casa on apareix una dona molt amable que m'ofereix aigua i m'indica el camí. Em comenta que el dia abants havia passat un senyor que tb anava cap a Girona.
Després de beure i reposar segueixo el camí i finàlment arribo a Aiguafreda (amb més pena que glòria) cap a dos quarts de cinc.
Altre cop la rutina diaria de buscar allotjament, dutxa, cures, sopar i dormir. En principi el pitjor ja ha passat.
La jornada de demà seran només 14 km, tot i que vaig un dia endarrerit.

Terra a la vistaaa!!