Hem de pujar alli??		 Comença la segona jornada amb la incóginta de saber com respondrem a la pujada a Sant Llorenç del Munt. Un altre problema que podem tenir és l'orientació pq avui no seguirem cap GR. Ens llevem ben aviat i comencem a pujar cap a Matadepera per buscar el Cavall Bernat. Un cop allí trobem el camí marcat de la Matagalls-Montserrat i el comencem a seguir, però tot just arribar al massis de la Mola perdem les marques. Així donçs decidim buscar el camí que puja a Sant Llorenç del Munt per després poder baixar cap a Sant Llorenç Savall.

Pujant cap al Cavall Bernat
Amunt amunt i fora!
Per sort, una mica més amunt trobem uns excursionistes que ens indiquen el 'Camí de la Senyora' el qual ens estalvia el haber de pujar fins el cim. El camí va rodejant tota la muntanya sempre a la meteixa alçada. En alguns moments es fa molt estret i la visió dels precipicis és força impressioant. Altres vegades hem de passar per llocs plens d'esbarzers (ole les cames i braços! )


El camí de la Senyora
Que me la pegoooo!!

Després d'alguns 'despistes' trobem el camí de baixada que és força heavy. Finàlment però arribem avall. Si pero avall on??? On dimonis som ara? Seguim una pista asfaltada que ens porta a una carretera. Allí trobem uns campistes que reconeixen tenir menys idea de saber on som que nosaltres. Tot i així ens senyalen un bar que es troba uns metres més abaix. Baixem carretera avall fins trobar el bar.
El bar en qüestió és d'allo més cutre i la gent que hi habita encara més. Amb tota joia i simpatia es dignen a servir-nos després de tenir-nos esperant una bona estona. Hi ha una petita TV conectada i en aquell moment estan donant 'La muerte tenia un precio'. Hmmm quin morbo! Qui serà més dolent, els de la peli o els del bar? . Preguntem per S. Llorenç i resulta que està a 5 km carretera amunt! Comencem a pujar altre cop per la carretera. Tenim els peus destrossats però portem un bon ritme (de les ganes que tenim d'arribar!!)

Arghhhh no puc mes!!!
Els Km passen molt poc a poc i el poble no es veu. Comencem a pensar que el poble no existeix i que s'estan quedant amb nosaltres... però al final arribem!!! Anem a la fonda del poble on resulta que tots els hostes son jubiltas. Tot i així ells caminen força millor que nosaltres!
El dia ha estat molt dur i els peus comencen a estar farts. tinc algunes bullofes petades i al Coyot li han sortit més. Anem a sopar i per un moment sembla que no ens fa mal res :) Parlem animadament i després de sopar anem a la plaça del poble a pendre la fresca (per fora i per dins). Després tornem per anar a dormir.
Aquella nit tampoc dormim massa bé pq el carrer és molt sorollòs, però almenys no fa calor.